Els trastorns alimentaris com l'anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa o el trastorn per afartament es caracteritzen normalment, per una alteració de la conducta davant els aliments, ja sigui per excés o per defecte.
Es consideren greus perquè tenen conseqüències físiques, psicològiques i socials.
Habitualment considerem la franja entre els 12 i els 24 anys com la més vulnerable però ja ens comencem a trobar molts casos que ronden als 8-9 anys.
La família i l’educació formal han d'estar alerta i controlar els hàbits d'alimentació i els estats d’ànim de les criatures.
L'ajuda terapèutica és necessària en pràcticament tots els casos.
- Professor: Clara Vergés i Torra