No hi ha dubte, o el dia té poques hores o tenim massa coses per fer. I no és que ho diguem nosaltres, ho pots comprovar tu mateix mirant al teu voltant (sempre que tinguis temps per fer-ho!)
Molts les anomenen barreres, i poden ser de qui emet el missatge (manca de concreció que ens fa dedicar temps a tasques que no eren exactament les que s’ens demanaven), de qui el rep (suposar en comptes de preguntar, de manera que ens desviem de l’objectiu principal) o per escollir un moment poc oportú (reunions a darrera hora del dia que faciliten la dispersió i la poca concentració).
Especialment quan fem tasques que impliquen viatges a la impressora o a les taules d’altres companys que, sense una bona planificació, ens faran dedicar més temps del necessari.
Aquest lladre és força nou, i és que amb les noves tecnologies rebem tants estímuls, que ens costa fer atenció selectiva. Això acaba per desbordar-nos, ens estressa i deixem de tenir atenció plena en allò que estem fent, ja sigui llegir un mail, atendre una trucada...
Sovint ens trobem interrompent els nostres companys, o que ells ens interrompen a nosaltres, moltes vegades degut a la falsa necessitat que sentim de tenir una resposta immediata.