L’ús de l’objecte des de la vessant didàctica s’ha estudiat extensament i no és un fet nou. De fet, ja a principis del segle XX, els pares del mètode Montessori i Decroly el consideraven un potent generador de connexions per a l’aprenentatge infantil, en tant que, com a elements de referència, els objectes ens ajuden a fixar els conceptes apresos i estimulen també nous aprenentatges. Però més enllà d’incentivar l’aprenentatge en edats primerenques, els objectes són importants evocadors del record.
L'Helena Minuesa és Llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Gestió del Patrimoni i Museologia per la Universitat de Barcelona.
És tècnica de cultura al Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, a la Gerència de Cultura i formadora en educació patrimonial i acció cultural a l’Escola EFA. A més a més ha liderat durant més de catorze anys el servei pedagògic dels Museus de Sant Cugat, dissenyant i coordinant projectes per a la divulgació del patrimoni, així com accions destinades a promoure la vessant més social i integradora de l’espai museístic.
Recentment, l'Helena ha publicat un article a la revista Mnemòsine on exposa un estudi sobre l’ús de l’objecte des de la vessant didàctica i el seu potencial per crear connexions amb la memòria i despertar emocions.
Llegeix l'article sencer al número catorze de la revista Mnemòsine. Revista Catalana de Museologia
1. Introducció. En defensa de la matèria
2. Què són les maletes? El kit de la qüestió, mai millor dit
3. L’elaboració de maletes. Les bones respostes resolen bones preguntes
4. Tipologia i continent
5. Alguns apunts finals
Bibliografia